Bé per Loles León. M'alegro, sincerament, que la Comissió de Presidència de l'Ajuntament de Barcelona hagi acordat lliurar la Medalla d'Or al Mèrit Cultural a l'actriu. Van votar a favor els socialistes, els Comuns i Vox. En contra, Junts i ERC. El PP es reserva el vot. 

És curiós que el PP es reservi el vot. O estàs a favor, o en contra. La seva posició sona a excusa de mal pagador. Una total ximpleria. Potser als populars no els agradi que Loles León digui alt i clar que "voto esquerra, com sempre. Sóc d'esquerres i voto a esquerres". És d'agrair que un personatge públic es mulli i digui el que pensa.

No passa res, és la seva llibertat, i més quan ho fa a contracorrent. No sembla que l'espiral del silenci li afecti el més mínim a la senyora León. Se li poden criticar moltes coses, segurament, però no es pot dir que l'actriu de la Barceloneta es mossegui la llengua. Espero que quan arribi el ple, el PP hagi decidit el seu vot. 

Loles León té acreditat rebre el premi per la seva trajectòria. Als seus 75 anys, ha fet 39 pel·lícules, 14 sèries de televisió, 10 curtmetratges i 13 obres de teatre. Alguna cosa insuficient per als estupendos de Junts i ERC, als quals els cruixen les dents perquè el premi és un reconeixement "per la seva contribució a la cultura espanyola i catalana, així com pel fet d'haver-se convertit en una referent imprescindible dins del món de l'espectacle, tant per la seva qualitat artística com per la seva singularitat com a persona pública".

I segurament perquè la xarnega, botiflera i colon a León va dir ben clar que marxava de Catalunya per poder treballar. Se li van llançar a sobre quan és l'exemple d'algú que s'ha fet a sí mateix. 

Quan ho va dir li va caure la del pulpo dels defensors del català com a llengua única. Però aquí també la xarnega, botiflera i colon a León va fer ús de la seva llibertat d'expressió davant dels etnicistes que utilitzen l'idioma com a arma llancadora.

Segur que Junts i ERC no tenen idea de la carrera d'aquesta actriu còmica, dramàtica, que és reina de la improvisació. Al 1978, va rodar Companys, procés a Catalunya. Segur que els qui ara la critiquen, o els seus progenitors, no donaven la cara per la democràcia i per la llengua en aquells moments xungos, en aquells moments en què calia tenir arrestos.

La Rossa del Bar, Serenata a la claror de la lluna, Sempre Xonxa, van ser pel·lícules d'aquella època complexa de la transició on calia mullar-se. També en el teatre amb Lola, espill fosc, No vols tassa? Tassa i mitja, Un home és un home, o la magnífica Vuelve el Arnau. Totes en català, senyors i senyores d'ERC i Junts. 

Com a barceloní estic encantat amb la nominació. Com a xarnego, botifler i colon també. Així ens han qualificat aquells que no reconeixen Catalunya com una societat diversa que va ser punt de trobada de moltes persones en els anys difícils de la postguerra. D'emigrants i fills d'emigrants que parlem català i castellà sense problemes, perquè ser bilingües no és un problema, és la nostra riquesa, però que ens neguem a les imposicions dels miope. Les lingüístiques també.

Ho vam veure en els premis Gaudí quan els irredents van posar el crit al cel. Ser català no és sinònim de ser independentista, ni tan sols de renegar d'una de les nostres llengües. La fauna de les xarxes es va tirar a sobre dels guardonats liderats pel cap de gabinet de Puigdemont, que encara no ha estat cessat, quan va amenaçar de prendre mesures quan arribi la República. I dels filoimbecils que viuen a les xarxes.

A tots se'ls acumula la feina amb Loles León. Ha de ser per ells un mal viure i encara la República no existeix. Ni existirà. Per sort. Junts i ERC encara estan a temps de no creuar aquesta línia prima del ridícul. Loles León se l'ha guanyat perquè és un exemple de Barcelona. 

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial